Lema del curs

Hem iniciat un nou curs, una nova etapa en la nostra vida, una nova oportunitat per a continuar creixent i continuar somiant. I ho fem en el marc d’aquesta nova campanya pastoral que se’ns presenta i que té com a lema “Un somni per a tu”.

Els salesians som fills i filles d’un somiador, un somiador que va començar a somiar molt aviat. Va ser als 9 anys quan en Joan va tenir aquell somni que mai oblidaria i que va esdevenir el programa de la seva vida.

D’alguna manera avui som aquí perquè Don Bosco ens va somiar fa 200 anys; i en interpretar aquest somni des de la fe, va apostar-ho tot per a respondre amb una gran generositat al que estava convençut que era el pla de Déu per a ell.

Aquest curs se’ns convida a somiar tractant de donar el millor de nosaltres, somiant alt, imaginant metes ambicioses. Somiar és una capacitat magnífica amb la qual s’ha dotat al cor, que ens mobilitza a construir millors realitats. Com a cristianes i cristians estem convidats a anhelar  aquestes realitats en benefici del bé comú.

Des de Salesians Horta volem que el nostre alumnat sigui conscient de les pròpies qualitats que cadascú té, dels dons que Déu els ha regalat. I estem cridats a conrear tot aquest potencial i a treure d’ell el millor rendiment. Sens dubte valorar els propis talents com un regal de Déu és un bon ingredient per a generar a casa nostra un clima vocacional que faci natural la pregunta: quin somni té Déu per a mi? Com vol Déu que sigui feliç? Somiem amb provocar la pregunta pel sentit de la vida, despertant en cadascun dels infants,  nois, noies i joves de la nostra escola la consciència que Déu somia per a cadascun d’ells un destí de felicitat.

Us convidem a posar noms els nostres somnis, deixar-los en mans de Déu i encomanar-los a Maria Auxiliadora.

Benvingudes i benvinguts al curs dels somnis vocacionals, compartits i compromesos!

Us compartim el text del somni sencer  dels 9 anys extret del llibre autobiogràfic Les memòries de l’Oratori de Sant Joan Bosco.

«Als nou anys vaig tenir un somni, que em va quedar profundament gravat a la memòria per la resta de la meva vida. En el somni em figurava ser a prop de casa, en un pati molt ampli, on s’aplegaven multitud de nens jugant. Uns reien, d’altres jugaven, uns quants blasfemaven. En sentir aquelles blasfèmies em vaig llançar de seguida contra ells, fent servir punys i crits per fer-los callar. En aquell moment va aparèixer un home d’aspecte venerable, d’edat viril, noblement vestit. Una capa blanca cobria la seva persona sencera; però el seu rostre era tan brillant que no el vaig poder aguantar la mirada.

Em va cridar pel nom i em va ordenar que em posés al capdavant d’aquells nens, tot dient:

 —No amb cops, sinó amb mansuetud i caritat, t’hauràs de guanyar aquests amics teus. Posa’t, doncs, immediatament a instruir-los sobre la lletjor del pecat i la bellesa de la virtut.

 Confós i espantat, vaig afegir que era un nen pobre i ignorant, incapaç de parlar de religió a aquells joves. Tot seguit, els nois van deixar de barallar-se, de cridar i de blasfemar i van reunir-se al voltant del qui parlava. Gairebé sense saber què deia, vaig afegir:

—Qui ets tu que em manes de fer una cosa impossible?

—Precisament perquè aquestes coses et semblen impossibles, les hauràs de fer possibles per mitjà de l’obediència i l’adquisició de la ciència.

—On, per quins mitjans puc adquirir ciència?

—Et donaré el mestre, sota la disciplina del qual pots arribar a ser savi, i sense el qual tota saviesa es torna ximpleria.

—Però qui ets, que parles així?

—Soc fill d’aquella a qui la teva mare t’ha ensenyat a saludar tres cops al dia.

—Ma mare diu que no em faci amb gent que no conec, sense el seu permís; doncs digues-me el teu nom.

—Pregunta-ho a la meva mare.

En aquell moment vaig veure al seu costat una dona d’aspecte majestuós, vestida amb una capa, que lluïa per totes bandes, com si cada punt d’ella fos una estrella molt brillant. En veure’m cada cop més confós en les meves preguntes i respostes, em va indicar que m’atansés, em va agafar amablement la mà i em va dir:

—Mira.

Observant em vaig adonar que aquells nens havien desaparegut i al seu lloc hi havia una multitud de nens, gossos, ossos i d’altres animals.

—Aquest és el teu camp, aquí és on has de treballar. Fes-te humil, fort i robust, i el que veus que passa amb aquests animals ara mateix, ho hauràs de dur a terme per als meus fills.

Aleshores, tombant el cap, vaig veure que en lloc d’animals ferotges hi havia tot de xais domesticats que, saltironant, corrien a seu voltant belant com per celebrar la presència d’aquell home i aquella senyora.

Aleshores, encara dormint, vaig posar-me a plorar i pregava per poder parlar de manera que em fes entendre, ja que no sabia què significava tot allò. Llavors em va acaronar el cap amb la mà i em va dir:

—Quan arribi el moment, ho entendràs tot.

Dit això, un soroll em va desvetllar i tot va fondre’s. Vaig quedar meravellat. Vaig sentir que em feien mal les mans dels cops de puny que havia donat, que em feia mal la cara de les bufetades que havia rebut. Aquell personatge, aquella dona, tot el que s’havia dit i escoltat, em van ocupar tant la ment que, aquella nit, ja no vaig poder dormir».